EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS

La pensió és un dret conquerit per la classe treballadora. A l’estat espanyol, el sistema públic de pensions consisteix en una caixa única que s’omple amb part del nostre salari i que necessitem veure com a pròpia de la classe treballadora

L’auditoria del Tribunal de Comptes xifra en 170.000 milions d’Euros la quantitat de diners que diferents governs han sostret de la Caixa de les Pensions de forma indeguda. Drets Laborals i Pensions van de la mà i lluitar per unes pensions dignes exigeix ​​lluitar en paral·lel per recuperar i ampliar drets laborals i també teixit productiu

La privatització de el sector públic ha estat la norma durant tota la democràcia, ara li toca el torn a les pensions. L’estat porta anys assajant i posant en marxa diverses estratègies per convèncer-nos que cal canviar el model de Caixa Solidària:

1.- allunyar-nos de la idea que la Caixa de les Pensions és la nostra i orientar-nos a veure-la com una donació o com un subsidi de l’estat.

2.- Convèncer que el sistema públic de pensions no és sostenible i necessita la participació privada per garantir les pensions futures.

3.- Disfressar de millores les retallades i la privatització, a través dels fons d’empresa, i distreure’ns amb propostes trampa.

4.- Recolzar-se en el xantatge de la Unió Europea, recollides en les recomanacions de l’Pacte de Toledo.

5.- Aprofitar les restriccions imposades per les mesures anticovid per imposar la privatització i reforma de les pensions públiques.

Per posar en marxa la privatització, s’ha tingut en compte el fet que la publicitat i les desgravacions fiscals per incitar a invertir en plans de jubilació privats individuals han tingut un seguiment escàs i poc reeixit. L’estat es planteja ara impulsar el model de privatització col·lectiva, a través dels anomenats “Fons Complementaris d’Empresa”, en realitat fons privats, vinculats als convenis col·lectius i els seus signants (patronals i sindicats), gestionats per entitats financeres: bancs, fons d’inversió, etc.

A l’hora de jubilar-se, la pensió està subjecta al resultat del compte de pèrdues i guanys de cada inversió. Aquests recursos econòmics deixaran d’ingressar en els comptes de la Caixa de Pensions de la Seguretat Social, amb la qual cosa es complirà el principi que les pensions públiques han de ser reduïdes a la mínima expressió perquè no són sostenibles, perquè no hi ha diners a la Caixa, però a canvi d’injectar aquesta part del nostre salari en el sistema financer privat, que invertirà, negociarà, s’enriquirà i, malgrat tot, no podrà garantir-nos el resultat.

Ja hem vist com fan fallida els bancs i com s’esfumen estalvis i inversions, la crisi anterior va ser un bon exemple. Perquè perdem la por a aquesta possibilitat, l’estat sembla disposat fins i tot a donar suport els fons. Això pot semblar una garantia per a la nostra pensió, però significa en realitat que els fracassos i grans pèrdues dels bancs i financeres privades seran assumits per l’estat, seran compensats amb diners públics de què tots paguem. No només podem pagar dues vegades pel mateix, sinó que, com ja hem vist, a la fi les retallades recauen sobre l’educació la sanitat, els subsidis, etc. En definitiva, una forma de transferir riquesa a el sistema financer a costa del nostre salari, dels impostos que paguem i dels serveis públics conquerits amb tant d’esforç.

Si el reconegut dret a participar en les pensions públiques dels sindicats (Art. 129.1 de la Constitució, segons el qual “La llei establirà les formes de participació dels interessats en la Seguretat Social i en l’activitat dels organismes públics la funció dels quals afecti directament la qualitat de la vida o a el benestar general “) no ha estat capaç d’evitar el saqueig de la Caixa de les Pensions de la Seguretat Social quina capacitat tindrem de controlar la gestió transferida a bancs i entitats financeres, si major part d’àmbit internacional?

Un altre efecte pervers d’aquest model és que augmentarà encara més la bretxa entre treballadors i entre pensionistes: hi haurà sectors amb pensions molt altes i sectors que hauran de conformar-se amb la pensió mínima que ofereixi la seguretat social. En una economia com la de l’estat espanyol, amb ocupació temporal i precari, aquestes diferències entre sectors seran encara més grans i també augmentar la bretxa de les pensions entre homes i dones.

El moviment pensionista ha pres la iniciativa, però aquest és un tema de el conjunt de totes les persones que vivim del nostre treball, en actiu o ja jubilades i especialment dels sectors més joves, que van ser els més afectats.

Les principals reivindicacions de el moviment pensionista són:

• Contra la privatització de les pensions que proposa la Unió Europea i el Pacte de Toledo.

• Interprofessional de 1.200 euros.

• Pensions equitatives per a les dones: regularitzar els contractes amb equiparació salarial (a igual treball igual salari), cotització dels treballs de cures com a servei públic i integració de les treballadores de la llar en el Règim General de la S. Social.

• Augment garantit de les pensions segons l’IPC real.

• Eliminació de el coeficient reductor a les jubilacions anticipades, especialment quan s’han cotitzat més de 40 anys o es tracta d’aturats de llarga duranción.

• Reducció de el període de còmput als 15 anys anteriors a l’hora de la jubilació.

• Derogació de les reformes de les pensions de 2011 i 2013 i de les reformes laborals de 2010 i 2012.

Governi qui governi LES PENSIONS ES DEFENSEN

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here