L’empresa Terral Holding 2005 S.L. ha presentat un projecte per a la reobertura de del planter Sa Garrigueta Rassa, coneguda també com la pedrera d’Establiments, tancada en el seu dia per ordre judicial pel perill demostrat que suposava per als veïns de l’entorn. En uevo projecte es presenta sota la forma d’renegeneración del planter, però en realitat respon a una continuïtat de l’explotació com pedrera i, posteriorment, com a zona destinada a l’abocament de runes.

L’AVV Son Rapinya, com a part integrant de la Plataforma creada per impendir aquest nou atemptat als interessos veïnals i naturals de l’entorn de la pedrera, s’ha sumant a totes les mobilitzacions realitzades i ha presentat al·legacions a el projecte, tant en la primera com en aquesta segona fase d’exposició pública.

AQUÍ POTS VEURE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES

A.- Al·legacions a la segona fase d’exposició pública

En relació amb els continguts de el document presentat com: “Addenda a el projecte de restauració”:

En relació amb els continguts de el document presentat com: “Addenda a el projecte de restauració”:

1.- No suposa una modificació substancial de el projecte inicial presentat, que permeti reconsiderar les al·legacions presentades anteriorment i modificar la valoració negativa del conjunt de el projecte.

2.- L’entitat promotora no renuncia, en cap cas, a l’ús de, tot i que planteja que en cas de ser obligats recorrerà a mitjans mecànics. És a dir, condiciona la supressió de les voladures a que sigui obligat per l’administració. La substitució per mitjans mecànics, encara que sembli menys perillós per als veïns, genera vibracions amb un major impacte temporal, igualment nocius per a la salut física i mental de la població de l’entorn i per al medi natural protegit que envolta la pedrera.

3.- L’extracció per mitjans mecànics o per voladures suposa igualment la destrucció dels 5.850 m2 d’espai ANEI d’un gran valor ecològic, un aspecte que tampoc queda solucionat amb la renúncia a la comercialització d’aquest producte.

4.- Es manté l’impacte en matèria de trànsit en una carretera totalment inadequada, que no soluciona la renúncia a la comercialització d’una part del producte, perquè igualment suposarà una alta densitat de trànsit de tonatge alt a la carretera Ma 1041, amb la comercialització de l’apila, la maquinària i, sobretot, amb l’abocament de runes previst, durant 30 anys.

5.- L’addenda no soluciona importants defectes de forma i contingut de el projecte original, com és la manca d’informe hidra geològic en la seva part I i Descripció del mig. Aquest és un aspecte fonamental de l’oposició a el projecte: la seva ubicació i el seu entorn, totalment inapropiat per a aquest tipus d’activitat.

6.- L’addenda tampoc altera el caràcter de el projecte, que segueix estant més orientat a l’explotació econòmica del planter que a la seva rehabilitació real. Una rehabilitació que s’hauria d’haver exigit per part de l’Administració en el moment de tancament i que, en aquest cas, es pot dur a terme de forma senzilla i poc costosa:

• neteja de el terreny;

• vayado per evitar la penetració de cabres que es mengin els brots vegetals;

• aportació de terra vegetal i llavors;

• deixar a la naturalesa fer la seva feina.

Com a activitat econòmica s’hauria de plantejar una altra que no generi impacte negatiu en l’entorn natural ni humà en què es troba el planter.

B.- Al·legacions presentades en la primera fase d’exposició pública i reiterades en la segona fase.

1.- Considerem que el projecte final de restauració de medi natural dels terrenys de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa presentat per l’empresa TERRAL HOLDING 2005 SL, amaga, en realitat, un va negociar d’explotació encoberta durant un període de 30,1 anys . Per tant, el que constitueix una obligació per part de la propietat, d’acord amb la Llei de mines, RD 975/2009 de l’12 de juny, el qual, obliga a realitzar tasques de restauració de l’espai afectat, serveix com a pretext per dur a terme una activitat mercantil amb la reobertura i explotació de la pedrera.

2.- La societat TERRAL HOLDING 2005 S.L. es va constituir com a empresa l’any 2005 amb el següent objecte social:

Intermediació en compravenda de terrenys, solars, edificis, immobles i altres béns situats a Espanya oa l’estranger, així com l’assessorament oi la prestació de serveis a tercers en relació amb la promoció, construcció i venda de solars i immobles (BORME, 26 / 01/2006 núm. d’acte 41.865)

Mesos abans de l’adquisició del planter, TERRAL HOLDING 2005 S.L. va canviar el seu objecte social a el següent:

La realització de treballs d’extracció, tractament, fabricació i venda de tot tipus d’àrids; l’explotació de pedreres, i el lloguer de maquinària relacionada amb aquesta activitat. -La realització d’activitats agrícoles, forestals i pecuàries, tant en fase d’explotació co. (BORME, 2017.05.23, núm. d’acte 212.254)

Aquest fet constata el veritable propòsit de la propietat respecte a Sa Garrigueta Rassa, que no és altre, que l’explotació comercial de la pedrera durant un període de 30,1 anys.

1. Entre la presentació de les memòries / resum de projecte de restauració de Sa Garrigueta Rassa -desembre de 2017- i la presentació de el projecte final -febrer de l’2019-, el Comitè Tècnic de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, emet el 12 març 2018 un document de recomanacions d’acord amb les memòries presentades per elevar a Consell de Mineria. En aquest document, el Comitè Tècnic és favorable a la no explotació i partidari de la no extracció de material de la finca. Així mateix, només planteja la comercialització de material si els beneficis fossin destinats exclusivament a la millora de la rehabilitació de l’espai. No obstant això, el projecte final manté l’extracció de 170.000m³ de material de la cresta de la muntanya per la seva comercialització, així com la venda de l’aplec, de maquinària i de ferralla.

2. El projecte final presentat per TERRAL HOLDING 2005 S.L. comprèn 4 fases a repartir durant 30,1 anys. La primera fase del projecte estima la subdivisió dels bancs superiors, fet que suposa reprendre l’activitat extractiva, mitjançant voladures, a raó dels 170.000 m³ de material abans esmentats. A tot això, cal afegir que aquesta intervenció envaeix 5.850m² de superfície d’ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), la qual, a més, va quedar exclosa del registre miner per l’anterior propietat. Això suposa un doble perjudici; primer, per als veïns i veïnes de les barriades confrontants, que ja van patir durant molt de temps el càstig derivat de les voladures amb l’anterior explotació -Readymix Asland una joint venture a l’50% entre RMC i Lafarge-. Així doncs, queda en el record dels veïns: les vibracions sísmiques, les esquerdes a les façanes, el soroll, la pols i el trànsit intens de camions per la carretera Ma-1041; però, sobretot, encara es recorda la caiguda d’una roca de grans dimensions sobre el sostre d’una de les vivendes pròximes a la pedrera -nº127 de el camí veïnal de Jesús- al març de l’any 2004, accident que va tenir lloc pel mal ús de explosius i que va posar en perill la vida de les dues dones que es trobaven a l’habitatge en aquest moment.

L’altre perjudici a què fèiem referència anteriorment és el mediambiental, ja que resulta intolerable que, amb el pretext d’eliminar la zona de major impacte paisatgístic negatiu del planter, es dugui a terme una agressió contra la natura com és l’acció sobre la superfície ANEI abans esmentada. Des l’AVV de Son Rapinya advoquem per una alternativa menys lesiva per a la recuperació del mitjà, com, per exemple, desestimar la creació dels bancs superiors i mantenir la vertical, ja que el paisatge mallorquí està ple de verticals muntanyoses que no suposen un impacte visual negatiu per a ningú. Ex. Vertical de les Mines de Guix de les Coves del Pilar.

3. Un altre exemple de l’explotació encoberta que pretén la propietat, és la intenció de comercialitzar l’apilament existent de 433.300m³, així com, el desmantellament de l’antiga maquinària del planter per a la seva venda a altres explotacions mineres, o bé, per la seva venda com a ferralla. En relació amb això últim, cal fer una petita relació de l’ús previst per a aquesta maquinària:

Es destinaran per a la venda a altres explotacions els següents elements:

– Sitja marca Cofanco

– Garbell marca Allis Chalmers

– Garbell marca Rodríguez i Vergara

– 3ud de cribratge marca Mangensen

– Garbell marca Rover

– 2UD de molí marca Rodríguez i Vergara tipus MLA juny

– Molí marca Rodríguez Vergara tipus MLA 4

– Molí marca Laron tipus LAU juny

Es destruiran per a la seva venda com a ferralla els següents elements:

– 27 bandes transportadores de 210 tones

– 5 estructures metàl·liques per a les garbells de 30 tones

– 4 estructures metàl·liques per a molins de 20 tones

– 3 filtres de mànegues de 23 tones (7, 8 i 8 tones)

L’única maquinària que quedarà a la finca com a part de el centre d’interpretació és un molí de martell i un filtre de mànegues. Sobre aquesta qüestió, és important assenyalar que gran part de la maquinària que pretén ser destruïda pot constituir elements de Patrimoni Industrial, i correspon als tècnics de la Unitat de Patrimoni Històric-Industrial de el Consell de Mallorca determinar el valor patrimonial d’aquests elements. Cal afegir que a les Illes Balears comptem amb una de les legislacions més completes de tot l’Estat en qüestió de regulació del patrimoni històric. Així, la Llei 12/1998 de l’21 de desembre, declara en el seu article sisè que els béns històric-industrials són susceptibles de ser declarats BIC i reconeix el seu valor com a expressió cultural d’un poble. Així mateix, la mateixa llei defineix i classifica el patrimoni industrial, facilitant la seva inclusió en museus per a la seva conservació. (BOCAIB, núm. 165, 29 desembre de 1998)

4. Un altre aspecte de el projecte presentat per TERRAL HOLDING 2005 S.L. que ens preocupa en gran manera, és la intenció de la propietat d’omplir els buits de la pedrera amb 4.031.000m³ 6.651.150 tones- de material inert. D’una banda, ens preocupa el risc de contaminació de l’aqüífer de Na Burguesa, donada la permeabilitat de terra; i és que en cap moment el projecte aclareix l’origen i naturalesa del material. A més, tampoc s’inclou, quins i com seran les mesures de control de la innocuïtat el material rebut. Tot això, ens provoca recels en el fet que els terrenys de l’antiga pedrera es converteixin en una escombrera, i que s’utilitzin per al farciment residus de construcció i enderrocs sense tractar, com: restes de dissolvents, pintures, metalls contaminants com el plom , aïllants tòxics o amiant, que posin en perill la potabilitat de l’aigua d’un dels pous més importants que gestiona EMAYA. És important afegir que, a causa de la salinitat de les aigües d’aquest pou, aquestes han de ser tractades a la planta potabilitzadora de Son Tugores mitjançant un procés d’osmosi inversa, això representa la potabilització de el 70% de l’aigua rebuda, mentre que el 30 % restant és abocat al Torrent de Sa Riera. Aquest assumpte fa especialment vulnerable el pou de Na Burgesa, i és pel que resulta inadmissible posar el risc de contaminació unes aigües de per si minvades.

5. Un assumpte que no només concerneix als veïns dels barris adjacents a la pedrera, sinó a tots els habitants de Palma, és la integritat dels tres dipòsits d’aigua d’EMAYA a Son Anglada situats als peus del planter. Aquests dipòsits van aguantar el càstig de les vibracions sísmiques durant l’anterior explotació, tant és així, que dos dels dipòsits han estat enderrocats i reconstruïts recentment. L’obra del primer dipòsit es va adjudicar a l’abril de 2013 a UTE Vies i Obres Públiques S.A. -COPISA- Constructora Pirenaica S.A. per un import de 1.532.993,35 € (núm. d’expedient 387_PDCDA_0113). L’obra del segon dipòsit es va tornar a adjudicar a UTE VOPSA -COPISA- a el següent any per un import de 1.762.385,23 € sense IVA (núm. d’expedient 491_DCD_0614). Això vol dir, que qualsevol dany que causi l’explotació de la pedrera a les instal·lacions d’EMAYA repercutirà sobre tots els contribuents de Palma, com així ha succeït amb la substitució dels dos dipòsits esmentats.

6. La reobertura de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa comportaria l’increment del trànsit pesat per la carretera Ma1041 (Palma-Puigpunyent). Aquesta qüestió és summament delicada, ja que, aquesta carretera, fins a l’arribada a la pedrera, travessa: el polígon de Can Valero, Son Roca, Son Anglada i enllaça amb l’entrada a Establiments. L’increment del trànsit pesat suposa, també, la intensificació de sorolls, pols suspès i vibracions, qüestió que, sens dubte, minva la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta problemàtica. La Ma-1041 és estreta, d’un carril per a cada sentit de la marxa i amb vorals minúsculs. En conseqüència, l’afluència massiva de camions, a més d’un element negatiu per a la salut, constitueix un autèntic perill per a la integritat física dels veïns. En aquest sentit, és important assenyalar que molts dels pares i alumnes de CEIP Son Anglada utilitzen un tram d’aquesta carretera com a ruta per anar a l’escola, el que s’amplifica la gravetat del que dalt descrit.

En el projecte presentat per la propietat s’estima l’ample de la carretera a tres vegades l’ample d’un camió de 2,55m, és a dir, 7,65m. Nosaltres hem fet tres mesuraments: la primera, a la cruïlla amb carrer de Tarragona; la segona, a la cruïlla amb carrer de l’Hospitalet i la tercera; a la cruïlla amb el carrer Puig des Bous, a raó dels següents resultats:

– Ma-1041 amb C / Tarragona: 6,99m total amplada de la via / vorals: esq-0,56m drch-0,66m

– Ma-1041 amb C / Hospitalet: 7,00m total amplada de la via / vorals: esq-0,58m drch-0,68M

– Ma-1041 amb C / Puig des Bous: 6,50m total amplada de la via / vorals: esq-0,25m drch-0,42M

D’acord amb l’anterior, en el tram de carretera més pròxim als nuclis de població propers a la pedrera, trobem una amplada de via com a mínim de 65cm més estreta del que assegura la propietat en el seu projecte. A més, cal tenir en compte que el voral esquerre és l’empleat pels pares i alumnes de CEIP Son Anglada per anar a l’escola, i aquest, amb prou feines supera l’amplada d’una persona.

Per fer-se una idea de el grau d’intensificació del trànsit pesat a la qual fem referència, és capital realitzar una estimació del flux de camions durant els anys que pretén explotar la pedrera. Així, prendrem, primer com a referència la quantitat de material per al farciment reflectida en el projecte: 4.031.000m³ / 6.651.150t (densitat de l’materia1,65 t / m³), ​​el que significa una mitjana anual de recepció de material de 221.705t . Per obtenir les tones de material que rebria la pedrera a el dia, dividim aquesta xifra pels 250 dies laborables que té un any natura, el que equival a 886,82 tones diàries. Ara, per calcular el flux de camions, prenem com a referència un model estàndard per al transport d’àrids: camió marca MAN 28322DF de tres eixos, tara 12.350kg, M.M.A. 26.000Kg (càrrega max.13,65t):

– (886,82 t / dia ÷ 13,65t) x2 anada i tornada = 129,93 camions

– 129,93 ÷ 8h jornada laboral = 16,24 camions / hora

Aquestes xifres, només equivalen a la recepció de material, de manera que cal afegir: la retirada de l’apilament, la ferralla i el material resultant de l’activitat extractiva. Aquests treballs, estan projectats durant la primera fase de projecte, la qual ocupa 1,6 anys, el que correspon a 19,2 mesos. Així doncs, emprant les mateixes referències, anem a calcular el flux de camions durant aquesta primera fase:

– Farciment 353.100 tones (segons projecte)

– Recollida 433.300m³ ÷ 1,65 t / m³ (densitat) = 262.606 tones

– Material extret: 170.000m³ ÷ 1,54 (densitat de pedra calcària fragmentada) = 110.389 tones

Això suposa un tràfec de 726.095 tones en 19,2 mesos que, a 20 dies laborables per mes (384 dies), conforma el següent:

– 726.095t ÷ 384d = 1.890,87 t / dia

– 1.890,87 t / dia ÷ 13,65t (càrrega de camió) = 138,52 camions (només anada)

– 138,52 x 2 (anada i tornada) = 277 camions

– 277 ÷ 8 (hores laborables) = 34,62 camions / hora

Per tant, estimem un flux de camions de 277 diaris (34,62c / h) durant el primer any i mig d’explotació, sense comptar la ferralla, ni el material d’enderrocs d’obra civil que no s’utilitzin per al farciment de buits.

D’acord amb la nostra estimació, entenem que el projecte de restauració de la pedrera, tal com ho planteja la propietat, suposa un atemptat contra la salut i el benestar de la població veïna. Dit això, concebem que el dret a viure en pau i de gaudir de el domicili i de l’entorn, preval sobre l’interès particular d’una empresa.

7. L’Associació de Veïns de Son Rapinya recolza l’informe emès pel Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma -núm. d’expedient 2019 / 10619-, el qual informa desfavorablement de el projecte i de l’estudi d’impacte ambiental de l’explotació de Sa Garrigueta Rassa. Igualment, la nostra associació reconeix a l’autoritat municipal com a competent última per atorgar a l’empresa explotadora la llicència d’activitat.

8. Finalment, l’AVV de Son Rapinya apel·la a l’article 45.1 de la Constitució Espanyola de 1978, el qual, estipula que: Tots tenen dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo ; i també a l’article 45.2: Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva. Per tant, tot ciutadà de l’Estat Espanyol té dret viure en un entorn mediambiental saludable, lliure de tots aquells greuges que suposaria la reobertura de Sa Garrigueta Rassa als veïns i veïnes dels nuclis de població confrontants, perquè: les voladures, la pols, el soroll, el tràfec de camions i el risc de contaminació de l’entorn, són termes absolutament incompatibles a el desenvolupament personal que fa esment la Constitució. Igualment, són els poders públics els que han de vetllar per l’interès general i pel benestar col·lectiu. És per tot això, que l’acceptació de el projecte d’explotació de Sa Garriguta Rassa i del seu respectiu EIA, constituiria una enorme decepció per a l’entitat que jo represento.

Per tot això SOL·LICITA

1.- Que el projecte presentat com restauració de la pedrera Sa Garrigueta Rassa sigui considerat com un projecte d’explotació i, com a tal, sigui desestimat per tots els motius exposats anteriorment.

2.- Que l’entitat que representa sigui considerada part afectada en tots els procediments administratius que en aquest assumpte es duguin a terme, amb criteris adequats a el dret de participació ciutadana, recollit en l’article 9.2 de la Constitució i la normativa vigent a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma.

Palma, 21 abril de 2021

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here